1 picar tocar ferir fulminar metrallar, colpir un objecte amb la metralla d'una arma. 2 emocionar(->) impressionar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Conjunt de dos quadrilàters adjacents de dos a tres metres per costat marcats en el camp del rest d'un trinquet, al costat dret de l'escala, l'un al frontó de baix i l'altre a terra, dintre el qual ha d'anar a parar la pilota en ferir en la modalitat d'escala i corda. [...]

contrari en ferir. [...]

també per sobre la corda de galotxa en ferir. [...]

v tr 1 enllardar, empastifar, enllefiscar, enllardissar, engreixinar, enllefernar. 2 [con pan] sucar. 3 fam [herir] ferir. 4 [la fama] infamar, desacreditar. 5 pringarla fig [hacer mal una cosa] cagar-la. 6 pringarla fig [morir] petar, dinyar-la. v intr 7 fig [pringarse] embolicarse pron [...]

1 ferir(fig.) agreujar, inferir un greuge. No us voldria pas agreujar amb això que us diré. injuriar ultratjar insultar afrontaro fer un afront faltar(a algú). Vós m'heu faltat sense que jo us en donés motiu. Ant. Desagreujar. ferir la susceptibilitat(d'algú) tocar l'honor(d'algú) 2 (ofendre [...]

. atentament. 5 Cridar l'atenció sobre alguna cosa: Aixecar la llebre. Cridar l'atenció: Ressaltar. Ferir la vista. Colpir l'ull. Fer-se mirar (o remarcar). Atreure les mirades. Fer atenció: Fixar-se(->). Per atenció a: Per contemplació de. Fer (una cosa) per la bona cara (d'algú). Posar atenció [...]

desnonat (o acomiadat) del pis. despatxar(->) excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc. enretirar(una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat. exclaustrar, treure algú del convent. arrencaro arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller [...]